divendres, 7 de setembre de 2012

RADIA’M, SCOTTY!


- Avui en el nostre programa hem portat algú que no era gens conegut mentre va ser viu. Una estranya conseqüència de la tecnologia l’ha ressuscitat després de dues setmanes estant en un frigorífic del tanatori. El nostre convidat s’ha fet famós per ser el primer humà en tota la història que ha ressuscitat. Tenim entre nosaltres, Herman Petersen -la noia es gira cap a l'entrevistat- Senyor Petersen. Abans de res, estem molt agraïts per haver-nos atès a l’hospital. Sabem que altres cadenes li han demanat una entrevista, i ens honora molt que ens hagi donat la primera a nosaltres.
- Són la cadena més important.
- Ara vostè és molt famós, però la seva resurrecció ha estat incomprensible per als científics. I encara més, ni tant sols era el que pretenien. Tot comença amb els experiments que han estat fent un equip de físics del NLAP. Fa temps que parlem a les notícies de les diferents proeses que s’han aconseguit en això que la ficció en diu Teletransport. És a dir en transportar qualsevol cosa a l'instant a qualsevol lloc. En realitat, la matèria no és transportada, sinó només la informació que la conjunta. Perquè ens entenguem, és com fer els plànols d’una casa que hi hagi a Xangai, enviar-los per internet a Dublín perquè la hi construeixin allà, i al mateix temps destruir la primera. Els rajols i el ciment no viatgen, només la informació. Lluny de les sèries de ficció, els físics parlen d’un procés natural anomenat entrellaçament quàntic. Doncs bé, han passat dècades i gairebé segles abans no s’ha aconseguit teletransportar a escala humana. En el procés de desenvolupar una màquina que ens pugui teletransportar instantàniament a qualsevol punt de l’espai sense excepció, s’ha provat la màquina amb èxit en una sèrie creixent d’objectes i animals. Fins que van arribar a les persones. Per continuar operant amb seguretat, es va decidir provar primer l’efecte sobre un cos mort, i així estudiar la fidelitat de la còpia. Aquí és on apareix el Sr. Petersen. L’èxit va tornar a ser total en la reproducció, però el cadàver que va volatilitzar-se en un costat, va aparèixer amb vida a l’altre. I ara tenim viu al primer humà que ha estat teletransportat.
- Tot això que expliques és cert -contesta Petersen amb veu de malalt- Estic en disposició d’anunciar-vos que un conegut bufet d’advocats ja s’ha posat en contacte amb mi per emprendre accions legals contra els que han causat aquest mal.
- El mal és que l’hagin fet tornar viure?
- Sense el meu consentiment. Crec que és un detall important.
- Corren rumors sobre malnoms que li han posat, que de ben segur han fet més dura la seva vida. Com ho porta?
- T’agraeixo l’amabilitat de no dir quins són aquests noms, però no em fa res confessar que per les xarxes socials se m’ha dit de tot. Sobretot ‘Frankenstein’ i ‘Monstre’. El segon té sentit perquè és a qui ressusciten, però Victor Frankenstein és el científic que ressuscita al monstre. Quins ignorants! Com m’ho he pres? Tant bé com he sabut. De fet em passo una gran part del temps en hospitals, essent observat i tractat, i per tant no tinc gaire temps per sentir què em diuen.
- Tots ens hem preguntat si hi ha una altra vida més enllà de la mort. Alguns creuen que hi ha un paradís, i d’altres creuen que es torna a néixer. Ens podria explicar quin és el seu record de tots els dies que va estar clínicament mort?
- Suposo que serà un xic decebedor per vosaltres, però els meus records de la vida que vaig viure i de la mort són nuls. Per mi, la vida va començar en el moment que em varen materialitzar en el teletransportador. No existeix res abans, tot i que sé perfectament d’on vinc i entenc la meva situació. Si vols que et parli de fantasmes i de túnels amb llum, em sap greu, però no en sé res.
- I el retorn?
- Quan vaig aparèixer, per mi va ser com si m’haguessin portat d’algun altre lloc, com si hagués tingut una vida anterior. L’única diferència és que no la recordo. A base de visites de familiars i amics, han començat a aparèixer records i coneixements que no semblen venir d’enlloc. Són d’alguna vida, que no sé quan o a on he viscut. Els metges diuen que són records i coneixements de la persona que jo era abans, interpretats per la meva nova ment.
- I la nova ment d’on ha sortit?
- Ells diuen que el cervell està completament intacte, que en el moment de materialitzar-me, totes les connexions neurona a neurona i àtom a àtom eren absolutament iguals. D’on surt la consciència actual? Dubto que ni tant sols ells ho sàpiguen. Per això em volen estudiar.
- I vostè hi està en contra
- Se’m pot criticar per això? No tenim tots dret a viure una vida privada?
- Ajudaria a entendre el teletransport. Tota la humanitat podria viatjar per l’Univers sencer.
- Si, ja. Hem deixat la Terra com un abocador i ara ens estendrem arreu com una plaga. Quin dret hi tenim? Quin dret tenien en fer-me viure?
- Suposo que no sabien que el farien reviure. Qui s’ho podia pensar?
- Doncs ho han fet, i no hi ha volta enrere. Vol saber una cosa? El meu cos hauria d’estar mort. L’han conservat molt bé perquè estava en un congelador, però algú ja s’hi va morir abans. I sap de què? De càncer! -Petersen s'aferra a la càmera per assegurar-se que el veuen bé- Tot el meu cos és un tumor dolorós que s’ha aturat. L’afectació als òrgans és tant greu que ja no es pot separar. Ell i jo hem de conviure en un cos que no s’havia d’haver despertat mai per la resta de les nostres vides. És una bomba de rellotgeria que em pot explotar en qualsevol moment. Sabeu què és viure així? On cada moment pugui ser l’últim de la teva vida? La meva esperança de vida és de minuts, però podria durar dècades. I encara que no es reactivi mai, vaig sedat contínuament perquè el dolor és insofrible. Saps què us dic? Que em cago amb vosaltres i la mare que us va arribar a

Cap comentari:

Publica un comentari