AMISTAT

Llàgrimes reposades llisquen per la cara estovada d’un bloc de gel.

En algun lloc, en algun moment, més enllà de l’Univers i de la Vida, el glaç es fon amb l’escalfor d’una estrella propera.

L’aigua transmuta les propietats: cada molècula es desenganxa de les seves companyes i precipita per gravetat.

S’han separat els camins.