diumenge, 27 de gener de 2013

INSTANT


Xof! Un punt, una singularitat des d’on neix tot plegat, on neix i on mor, un llum brillant, el cercle infinit, una mar d’onades electromagnètiques radiant en tres dimensions, un ou eclosionant, una explosió expandint-se. Sinuositats simètriques, moviments pendulars, patrons repetitius, ondulacions periòdiques

La pedra descendia per sota l’esvoranc que havia obert en l’aigua. Una profunditat abismal, un cau circular. La lluita eterna entre la força centrífuga i la centrípeta al voltant d’un sot gravitatori. Estrelles supermassives engolint-ho tot al seu voltant, el calze d’una flor, el receptacle d’un gran tresor.

Oh!, l’engoliment primordial el meravellava. La circumferència li recordava la Lluna plena esplèndida. Moltes llunes plenes concèntriques expandint-se pertot arreu sobre la pregonesa de l’aigua. Li van revenir memòries d’infantesa: La mirilla del telescopi amb què explorava de petit l’espai des del pati del darrere, una síndria estel•lar, una bola d’arròs pastós. I es barrejaven amb tot tipus d’idees. L’ull d’un huracà, el centre d’una tempesta perfecta. Una corona, deflagracions al Sol, fogons radiant flamarades de gas. Els radis d’una roda, una rodella de taronja. Un globus esfèric enfilant-se cap al cel, un òvul planetari esperant ser fecundat. Pol•len globular immiscint-se pels narius d’un al•lèrgic amb forta rinitis. Un rellotge vist durant una fracció de temps tan curta que les manetes no tinguessin temps de moure’s. Una antena parabòlica com un paraigües escrutant el silenci de l’espai profund. Un motor de moviment perpetu, creant l’energia amb la qual es mouria, movent-se cíclicament amb l’energia que crearia. Un grilló, la rodeta d’un esperó. Un collar, una polsera, arracades d’anella.

Pensava en la paràbola, la hipèrbole i l’el•lipse, en la imperfecció dels qui no poden ser absolutament rodons. En hèlixs genòmiques, narvals i escales de cargol. En tornavisos fent penetrar espirals metàl•liques bobinades al voltant d’un eix.

L’embornal d’una dutxa engolint l’aigua per Coriolis, els braços d’una galàxia rodant majestuosa, un pneumàtic girant, nens entremaliats fent capgirells. Un vell disc de vinil sonant a 33 rpm. El dial rodant a través de l’espectre de freqüències. L’aura anul•lar de magnetisme al voltant d’un fil conductor. La clau voltant un pany, per continuar el moviment sobre les xarneres en obrir la porta. Un compàs voltant, un molí posseït pel vent. Un electró giravoltant el primer orbital. Cotxes en processó a la rodalia d’una rotonda, passant senyals de trànsit de gir obligatori, com atraccions d’un carrusel que s’accelera a cada volta. I aleshores virant una corba perfecta, sentiria l’acceleració angular. La formació d’un pensament recorrent . El vaivé cíclic d’un pèndol. Un mestre sufí meditant; vertigen.
I en acabat la fi.
Eclipsi.
Zero.

En tot això pensava l’autista l’instant que va llançar la pedra dins l’estany.


Cap comentari:

Publica un comentari