dissabte, 21 de gener de 2012

PRIMER CONTACTE


Dues figures amagades rere uns matolls xiuxiuejaven sense que se n’adonessin la dotzena escassa de primitius que recollien fruita a l’altra banda d’una clariana.
- Estic cansat d’esperar! –deia la figura petita fent esforços per no aixecar massa la veu- Perquè no podem simplement anar-hi a contactar?
- Has de ser pacient, fill. Si féssim això, tot se n’aniria en orris.
- Perquè em tractes encara com si fos un nen? He pogut fer el viatge fins aquest coi de planeta perquè sóc adult, no? Ja ho sé que és perillós per ells un contacte, i que quan els Europeus van descobrir Amèrica la van arrasar amb les seves malalties i una mentalitat de conquesta. Però nosaltres anem protegits per no agafar ni encomanar malalties, i per descomptat no tenim aquesta idea salvatge de sotmetre tots els éssers que anem trobant per l’Univers, ben al contrari, som respectuosos i ajudem al progrés. És així, no? Almenys això ens ensenyen a l’escola.
- És així, fill. Però tot i que la humanitat hagi canviat, continua essent impossible un primer contacte quan la diferència de civilització és tant gran. Suposo que a l’escola us expliquen el nostre primer contacte, vull dir el de la Humanitat, a la nostra Terra.
- És clar, papa, què et penses?
- Doncs us hauran explicat com d’especial va ser el moment en què van aparèixer, així, tot de cop, d’un dia per l’altre. Jo, evidentment no hi era, ja fa segles d’això, però he vist les gravacions. I creu-me, tota la societat de la Terra era molt diferent a com és ara.
- Vols dir que no érem civilitzats com els extraterrestres?
- Vull dir exactament això. En aquella època les lleis estaven basades en els diners, en l’economia. I els extraterrestres, que després s’ha demostrat que venien amb la millor de les intencions, no compartien aquesta visió. Estaven convençuts que podien ajudar-nos a millorar, a tenir una societat més justa. Va ser així com van ensenyar-nos a regular la ment dels criminals. Varem aprendre que, en realitat, la pertorbació criminal es crea durant l’embaràs i la infantesa, i això ens va ensenyar a ser millors tots plegats. La conseqüència, però, de la reducció i gairebé eradicació del crim va ser deixar funcionaris i policies sense feina. I enlloc d’estar agraïts, aquests van iniciar boicots i manifestacions en contra dels forasters.
D’aquí, van passar a la vacunació i cura extensiva de grans malalties. Primer amb les del tercer món: malària, tinya, còl•lera, pal•ludisme i totes les malaties de transmissió sexual. Després van venir les més conegudes: SIDA, diabetis, patologies del cor. I, finalment, el càncer, amb totes les seves variants. Si les malalties del tercer món no havien afectat gaire l’estament sanitari, les del primer món van deixar al carrer a metges, farmacèutiques, hospitals sencers. I no només això: al tercer món va deixar-se de morir gent, i la superpoblació mundial es convertiria en una plaga que podia créixer sense fre. Al carrer ja no només hi havia manifestacions i boicots, el malestar s’havia fet tant gran que a pertot hi havia altercats i batalles campals. Només amb la cura del càncer s’havien tancat universitats senceres, milions de persones en tot el món s’havien quedat sense feina.
I aquells benefactors, al mateix temps, van decidir alimentar al món sencer. L’economia d’aleshores estava basada en el diner, que és com una penyora que donaves a canvi d’un bé: jo et dono un pollastre, tu em dones una penyora. Com més penyores tenies, més devies. Però en aquells moments, per xocant que sembli, qui més diners tenia, més ric era. Aleshores els visitants van influir sobre l’economia. Ningú sabia com, però era evident que ho estaven fent ells: si havien arribat fins a nosaltres, de ben segur que eren superiors en tots els sentits. I de resultes, l’economia es va anar igualant, primer van desaparèixer les plagues de fam i les fortunes més desorbitants, després les barraques i els imperis del diner, i així anar fent. És lògic, però, que el descontentament s’anés fent més gran. Tot i baixar el nivell econòmic dels més rics, semblaven encara mantenir el poder, i tot de mercenaris eren reclutats en petits exèrcits que es dedicaven a boicotejar com podien la feina dels ET.
I van voler garantir l’ensenyament i la cultura universals, cosa que va enrabiar les companyies que editaven discos, pel•lícules i llibres. I també van intentar ajudar a les indústries, recorda que sempre amb esperit de cooperació i mai per fer mal. Ells veien que les empreses es basaven en produir béns amb la única finalitat de consumir, de manera que eren barats, però de mala qualitat. Això era insostenible perquè omplia la Terra d’escombraries. I ells van intervenir per fer els productes bons, duradors i robustos. I això va col•lapsar els mercats. La gent ja no havia de canviar la rentadora o el cotxe perquè s’espatllessin. I tot i així la publicitat encara va sostenir la situació, perquè continuava movent els humans a consumir. I això els va portar a pensar que el que necessitàvem els humans, era protegir-nos de la publicitat, i van incentivar anuncis basats en la qualitat i no en les sensacions, i les organitzacions de defensa del consumidor podien enfrontar-se contra grans lobbies industrials. I és més, veient que el sistema judicial es basava en les lleis i no en la justícia, varen aconseguir neutralitzar la influència d’aquests lobbies en els estats, i que la justícia fos més justa. Això va deixar al carrer als més grans advocats i a milions de funcionaris de justícia a tot el món.
Arreu, la gent que es quedava sense feina passava a engruixir els descontents, els indignats i els revolucionaris que volien foragitar als visitants.
No cal que et digui que tot plegat va ser un gran fracàs. La Humanitat es va veure abocada a lluites i més lluites i guerres i fam. La decadència va durar segles fins que no la varem superar. I els extraterrestres, evidentment, van desaparèixer avergonyits pel que havia passat.
- I com pots saber que no ens espien encara, amagats per algun lloc? O potser amb petits nanorobots dintre nostre que es comuniquen amb ells, eh?
- Suposo que no ho sabrem mai.
L’adolescent va esbufegar, i amb els prismàtics va tornar l’atenció cap als primitius.
- Aleshores hem vingut a Mart només per fer un seguiment a aquests éssers que s’assemblen tant als humans?
- Durant segles després del primer contacte varem tirar enrere. Guerres i sang. És per això, fill meu, que encara no hem sortit del Sistema Solar. No ha aparegut cap altre ésser extraterrestre en tots aquests segles, i tot just en les últimes dècades estem recuperant el Sistema Solar. El seguiment que fem és a humans que encara no s’han civilitzat. I has de tenir clar que no hi hem de contactar, ho entens? Estem veient evolucionar encara la nostra espècie, perquè tot just sortim d’aquest clot de la civilització, d’aquesta mena d’edat medieval, i tornem a mirar cap a les estrelles.

Cap comentari:

Publica un comentari