divendres, 30 de març de 2012

L’HERÈNCIA


Un home, més jove del que aparenta, jeu malaltís entre ampolles i enderrocs. Mal vestit, apàtic, absent. Dins els ulls mig aclucats s’hi reflecteix una retroexcavadora que enderroca les últimes parets d’un hotel.
Entre els enderrocs, la foto en color d’un home i una dona davant un hotel.


Dins la foto, l’home, de mitjana edat, transmet professionalitat i al mateix temps cansament. Se’l veu íntegre i amb un vestit elegant fet a mida, però amb un deix de caps de setmana plens de feina i vacances mai complertes. Geperut per un pes excessiu sobre les seves espatlles, i la responsabilitat d’haver-ho de controlar tot.
La dona, absent, mira cap a un altre costat, tal vegada buscant-hi una cara coneguda. La postura, amagada per un vestit ampul•lós, és forçada. I les parpelles se li clouen, com si s’hagués acabat d’aixecar o portés ressaca.
La dona sostén una sèrie de fotos de celebritats davant l’hotel, i l’home sostén amb força una altra foto en blanc i negre, on hi ha novament un hotel, un xic més petit que el seu.


Dins la foto en blanc i negre, just davant l’hostalet, una altra parella, més jove, posa altiva davant la màquina de retratar. Són dos nuvis, amb ram i vel, immortalitzats davant el negoci amb el que es casen. Ella, enjoiada i amb un vestit blanc que destaca respecte totes les altres coses, mira segura l’objectiu. Ell, de frac encartonat, se la mira de reüll, satisfet com un caçador tornant de safari. Entre les seves mans sostén el retrat antic d’una petita fonda.


Davant la fonda del retrat, una nova parella, més jove encara, mostra amb il•lusió una clau de ferro sostinguda entre els dos, que encaixa al pany d’una petita fonda acabada de comprar amb els estalvis de tota una vida. Amb gorra d’obrer i pantalons de vellut, l’home es veu humil, amb el mentó alçat, com si no volgués permetre a ningú, per més elevada que fos la seva condició social, que se’l mirés per sobre de l’espatlla. La dona del seu costat, adolescent i tímida, duu un vestit de diumenge descolorit, dues talles diferents per sobre la seva, que alguna tieta fadrina l’hi hauria prestat. I sense importar-li la categoria de la roba, se’l mira amb la devoció que hom dedica a un pare més que a un marit.

Cap comentari:

Publica un comentari